La Xènia, és
una nena òrfena. Els seus pares van morir en un accident de cotxe quan ella era
molt petita i ara viu amb la seva àvia, una fanàtica dels llibres.
Un dia va
quedar amb la seva millor amiga, la Laia, per anar a veure una pel·lícula al
cinema. Quan ja estava allà, la Laia li va enviar un missatge dient-li que no
podia anar perquè els seus pares l’havien castigat. Així, que va decidir
veure-la sola. A dins de la sala, la Xènia va trobar a un amic, en Carles, un
nen que coneixia des de petita. Van estar parlant una estona i la Xènia va
adonar-se que encara havia d’acabar el treball de literatura i havia de marxar.
Ell li va preguntar si podia acompanyar-la a casa seva perquè el seu ordinador
no funcionava bé i també havia de fer un treball. Ella va estar d’acord i van
fer els seus projectes junts.
El dia
següent la Xènia va buscar en Carles per tot l'institut però no el va trobar
enlloc. Un cop va arribar a casa, va veure que en Carles li havia enviat un
“WhatsApp” i li demanava per quedar al dia següent i així va ser. Al dia següent
quan es van veure, en Carles li va presentar el seu avi, que anava amb cadira
de rodes i li encantava tocar el piano. Després van anar a berenar a una
cafeteria i van estar molta estona parlant de les seves coses. La Xènia es va
adonar que s’estava enamorant d’en Carles.
El dia del
seu aniversari, quan van acabar les classes van anar caminant fins a casa amb
la Laia. Quan va revisar les invitacions del “Tuenti” va veure que una nena que
es deia Júlia l’havia felicitat. La Laia li va explicar que aquesta estava
sortint amb en Carles i ella es va posar molt trista.
Aquell mateix
dia, en Carles li va enviar un “WhatsApp” demanant-li ajuda per fer uns
exercicis de mates, perquè havia suspès l’examen i sinó no aprovaria
l’assignatura aquell trimestre. La Xènia els va fer i els va imprimir sense
donar-se compte que havia posat el seu nom a la portada per comptes del d’ell.
Quan li va portar a casa seva va veure que a l’entrada del pis en Carles i la
Júlia s’estaven fent un petó, igual que ell li havia fet a ella uns dies abans.
No es va atrevir a donar-los-hi i va marxar.
Al dia següent
a l’institut, se’l va trobar i els hi va donar. A la classe d’anglès, va entrar
la professora de matemàtiques i li va dir que havia de parlar un moment amb
ella. La va portar al despatx del subdirector i es va trobar allà en Carles. La
mestra li va preguntar perquè el treball d’en Carles hi havia escrit a mà el
seu nom i ella en comptes de respondre va marxar corrents. Els professors
sabien que el treball l’havia realitzat ella. En Carles també va marxar i li va
preguntar a la Xènia perquè havia fet allò. Ella li va respondre que també
estava molt enfadada perquè no li havia dit que sortia amb la Júlia. Es va
posar a plorar i va sentir al darrere seu la veu d’en Cesc, un amic seu, i es
van escapar amb la seva moto.
Cada dia, en
Carles li anava enviant missatges i l’anava trucant però ella no en feia cas.
Un matí de dissabte , la Xènia es va aixecar abans d’hora. La seva àvia havia anat
a comprar, com feia cada setmana. De cop, va rebre una visita inesperada. Era la
Laia, que la venia a ajudar i a recolzar per oblidar el que havia passat.
L’amiga li va ensenyar a fer ioga per relaxar-se i desconnectar la ment i
gràcies a això va tornar a riure. Quan la Laia va marxar, va obrir tots el
WhatsApps i els va llegir. La majoria eren d’en Carles que li deia que estava
molt penedit del que havia fet i que el perdonés.
Van quedar
per anar junts al cinema i arreglar les coses, finalment es van fer un gran
petó, un petó de pel·lícula com ella havia somiat.
